A la ribera esquerra, baixant, de la Garona, neu fins a fons de vall des de Viella.
Deixem el cotxe al pàrking de la vall d'Aiguamòg obert enmig de la neu una mica més amunt del pantà, al costat del restaurant (1450 m. aprox). Neu a dojo arreu.
Seguim la pista que puja als Banys de Tredòs trepitjadíssima per les motos de neu, fent drecera en algun revolt abans d'entrar al bosc. A la borda de Lacreu ja es pot enfilar la coma de Montanèr, que s'obre a la seva dreta seguint dreta (1750 m aprox), però seguim uns pocs metres més la pista, i agafem a la dreta el camí que mena a la Cabanya d'Espanya; a partir d'aquí caldrà obrir traça sobre mig metre o més de neu nova, toveta, i una mica pesadota. Al peu de la Cabana ens fiquem a la Coma que es troba a la seva dreta pujant .
El pendent moderat i l'amplada de la coma fan que remuntar-la no sigui més que una passejada plàcida a l'ombra. Només es redreça a la cota 1950, abans de què la travessi la pista que uneix aquesta vall amb la Valarties; però tampoc no és res d'un altre món. Deixem la pista enrera, pugem uns pocs metres més, passem una fila de quatre arbres, i davant nostre s'obre el pletiu de Salana; gran plana plena de llum i neu, al peu de la modesta i gairebé perfecta piràmide del Tuc de Salana, sobre els plans salpicats d'arbres de Pruedo. Girem els esquís cap al sud i a mig pla fem un ganyip.
Un grup de tres francesos ens alcança i gentilment, els convidem a passar al davant i obrir traça ...
Anem a buscar un petit descans que cap a la cota 2300 aprox. es pren el vertiginós vessant O. de la Salana en precipitar-se cap a Loseron. Des d'aquest collet enfilem directament al cim pel seu llom O., bastant dret, amb una sèrie interminable de voltes maria. Com més amunt, neu cada cop més dura i ventada; ganivetes recomanables.
En entrar al llom els núvols prims han començat a amagar el paisatge, però des del cim podem veure del Néouvielle al Mont Valier, el grup del Perdiguero i la Maladeta i, sobre tot, Colomers i el Montardo en primeríssim pla.
De baixada, el llom superior es fa de mal esquiar per a mediocres com nosaltres, amb dos dits de neu dura o glaçada que es trenca fàcilment i fa que la neu pols fresca de sota t'atrapi en el moment menys esperat.
Del pletiu 2300 aprox avall, neu cada cop més pesadota i que obliga a treballar de cames per a girar.
Tot plegat, excursió fàcil, no gaire exigent (1000 m. de desnivell), d'accés fàcil, i amb bona orientació.