Diumenge, 1 de febrer pugem al Tarbésou, 2364m.

Dissabte dormim a una Gite d'Etape al poble d'Orlu (http://www.aurelaismontagnard.com/).
Gite no molt maca, habitació d´11 correcte, sopar i esmorzar molt, molt bo. 32,30 euros mitja pensió.

A primera hora del matí marxem cap a les pistes d'esquí dAscou-Pailheres, venint de Ax-les-Thermes. Passem pel pàrking principal de l'estació, allí un rètol diu cadenes obligatòries, però no calen, continuem endavant fins a arribar a l´últim pàrking de l'estació, en un revol a 1685 m on la carretera esta definitivament tallada, doncs hi ha molta neu per treure (calculo dos mesos tallat el coll).
Desde Ax no és pot fer el Coll de Pailheres fins d'aquí un temps.

Posem pells i sortim amb els esquís als peus, resseguim una pista verda (camí ample) fins gairebé al telesquí de Regalecia. Allí comencem a pujar tot dret fent "Maries".
Atrevesem una pista i seguim pujant dret fins al Picou de Mouregou, tot i que no cal, doncs es pot vorejar, però hem vingut a gaudir de l'esforç.
Un cop al Pic de Mouregou, planeja i seguim per la cresta ampla i còmoda del Mouregou fins al cim. Hi han unes bones cornises, pero la cresta es molt ampla.
La neu és dura, ventada i a vegades està gelada. Fa molt de vent. Uns posen ganivetes, uns pugen amb els esquis a l'esquena, i d'altres pugem sense ganivetes. Per triar i remenar.
Anant en compte no calien les ganivetes.

Vista espectacular, la dent d'Orlu al davant. Molt de vent i fred. Fa sol.

Per baixar decidim gaudir, i busquem la màxima pendent. Desde el mateix cim fa "yuyu", però un cop i ets, cap problema.
Sabem que baixant direcció Mijanès (cara est), potser hem de posar pells per tornar al cotxe, però no ens fa res. Paga la pena.
Primer és dret, i uns gaudeixen més que d'altres. Hi ha molt bona neu, molt segura, i la capa de dalt no és molt gruixuda.
Un cop la pendent ja no és tant dreta, definitivament gaudim TOTS a tope. La millor esquiada de l'any per mi.
Anem baixant mirant de flanquejar cap a l'esquerra, doncs sí podem evitar posar pells millor. Al final fem un tros de bosc amb arbres, i tot seguit girem a l'esquerra vorejant el Pic de Mouregou sense pujar pells remant una mica.
Uns acabem de baixar per una pista negre poc trepitjada, i d'altres busquen emocions més fortes i miren de baixar pel dret.
Un cop a cotxe, tots estem molt contents. Ens hem rigut de la meteo i hem triomfat el cap de setmana.

Cim fàcil i curt, 2364m. Uns 680 m de desnivell. Ideal per dies de meteo dolenta.
Es fa més desnivell desde Mijanès, a l'altre canto del coll de Pailheres.

Sortida del Club Muntanyenc Sant Cugat (CMSC): David, Mireia, Jordi, Joan E., Pilar,
Jordi G., Xepi (telemark), Eli, Joan B. (telemark), Carles i Ernest (telemark).