En Carles em proposa anar a foquejar i això és irresistible!!!
Amb la nevada que ha caigut pensem amb alguna possibilitat raonablement segura, descartem Pinceles i coses per l'estil i acabem decantant-nos pel Costarjàs des de Bagergue.
Enfilem a les 9 del matí des de l'aparcament amb neu absolutament encrostada, dura com una pedra... només en Carles és capaç de trencar-la, en David a trossets i jo ni picant amb els esquís!
Seguim enfilant i una mica millora la qualitat de la neu però continuen apareixent plaques de neu crosta.
Quan arribem a la Cabana de la Serra, que no es veu perquè està enterrada, girem cap a buscar el cim del Costarjàs.
Per sort en Ton ha pujat a Beret amb el meu cotxe cosa que ens permet baixar cap a l'aparcament de 1800m i estalviar-nos el croston inhumà que hi ha pel vessant de Bagergue...
Carles, David i Clàudia