Volia pujar el pastuira, tot anava be , neu continua i ben transformada, bon temps, pujant suant i a cos de camisa, faig una parada a cent metres del coll, tot meravellós i just al aixecar-me escolto un crec... les ulleres desintegrades d´una trepitjada...

Amb els ulls clars que tinc i l´experiencia en conjuntivitis, opto per tirar avall amb una neu excel.lent... sortida quasi perfecte...