Disasbte 21, hem provat de fer la travessa dels 3 colls a Núria. Comencem amb la clavada del cremallera, sense comentaris. Un cop al santuari veiem que el vent bufa però encarem cap al Finestrelles. La neu és abundant, però no tant com ens pensàvem. Anem pujant i més d'un cop ens hem d'aturar i 'apalancar-nos' bé, perquè les ratxes de vent no ens tirin. Un cop al cim valorem la situació, i veient l'estat de les pales encarades al nord, on surt la neu vella degut al vent, i notant el fort vent, decidim tirar avall per on hem pujat. Un parell/a baixem per un tub (del cim flanquejant a l'esquerra) fins al torrent, ja tocant a les pistes.

Un cop al santuari pugem amb 'els ous' (els mecànics) fins a l'alberg de Niu de l'Àliga. Quan som a la cua surt l'encarregat de la taquilla i ens demana el bitllet, només a nosaltres, és clar, i ens avisa: 'amb aquest bitllet podeu pujar i baixar tantes vegades com vulgueu, però amb els ous, no podeu baixar esquiant'. Esquiant? nosaltres?... darrere l'alberg aprofitem per fer pràctiques d'ARVA i acabem la jornada certificant que la llegenda urbana de que algú va enterrar un ARVA sense conectar-lo és certa. El qui escriu n'enterra dos, per complicar una mica la cosa; els companys comencen a buscar i en un moment en troben un. Ara toca el segon: 'doncs ha d'estar molt lluny perquè a mi no em pita'. Cara d'acolloniment i deprés de palejar una mitja hora surt el preuat ARVA. I cap al cremallera, esquiant, és clar.