Durant la setmana especulem d'anar al Pedraforca, però les condicions no són les més adequades (vents de nord-oest, acumulacions en llocs arracerats, pujades de temperatures,...). Tot plegat ens fa buscar un objectiu orientat a l'oest: el Tossal de Raspes Roies (o Castell de Rus). Sortim per la pista de la Vall de Sant Martí (Vall de Boí) amb els esquís als peus i un bon tou de neu. Quan arribem a la bifurcació per entrar a la dreta al barranc de Moror (on s'acaba la pista), nosaltres anem a l'esquerra (direcció NE) seguint el sender d'estiu el qual abandonarem cap als 1970 mts. A partir d'aquí ens anem separant del riu St. Martí i anem progressant direcció oest pel bosc cada cop menys poblat (buscant els passos més lògics) fins arribar a la vall, la qual seguirem fins a situar-nos a la base entre l'Estanyet i el Raspes Roies. Tot i que la idea és anar al Raspes Roies la pala de l'Estanyet ens tempta... i, tot i que sabem que l'orientació és, per tal com ha bufat, la pitjor de totes (SE) (fet i fet, a diferència de la del Raspes Roies, es veu força carregadeta) ens hi posem. Quan portem uns 30 minuts progressant per la pala SE de l'Estanyet sentim un pet (en el sentit més pur del diccionari: "Soroll sec que fa alguna cosa en trencar-se, badar-se, disgregar-se, bruscament, en esclatar, en batre l’aire violentament." )... silenci, res més, ufff!!! (sobretot els que no n'havíem sentit mai cap: UFFFF!!!!) és evident que hem de sortir el més ràpid possible d'aquella pala... ho fem, però abans creuem la petita cicatriu que va de punta a punta de pala (uffff!! per segona vegada), i ens tornem a encarar cap al Raspes Roies (pala O) on la neu ha estat escombrada pel vent de N i O d'aquests darrers dies i està molt més assentada. Sense més problemes arribem al cim. Fem el descens per les pales més orientades a l'oest força descarregades.

La neu: al bosc crosta-pesada de pujada i pesada-pesada de baixada, al fons de la vall força compactada però lleugerament canviant i a la pala O primavera agraïda amb algun tramet amb alguna petita acumulació que es desprén al nostre pas per acció de la calor.
Els cims de la vall més orientats al N (Mina, Moror,...) es veuen força pelats i, en canvi, les pales N d'aquests mateixos cims es veuen molt carregades amb alguna purga sota el castell de Moror.

Postscriptum: ...amb moderació.