Ahir férem aquest estratègic cim de la vall d’Aspe amb en David Latre. Solitari tot i haver estat violat per les antenes i repetidors.
Anàvem al seu darrere feia temps, que li teníem controlades les seves pales sud ben nevades quan pujàvem cims sigui a les Valls de l’Aspe, Ossau o la de Tena i l'Aragon. T’ho guipaves de lluny i rumiaves per on s’hi pujaria.
Vaig trobar la ressenya dels francesos al camptocamp i no m’ho vaig repensar més. Fa un mes el vàrem intentar amb en Pedro Albero, però el llarg itinerari ens feu recular a 2000 metres per no fer tard a la feina.
Amb en David tenim el mateix problema horari però decidim sortir més aviat i anar un pelet més ràpid, doncs els problemes d’itinerari dubtosos ja els teníem resolts i estudiats.
Anem al gra:
Per fer l’aproximació més curta agafem la carretera que surt d’Etsaut pel pont de Cebers, camí del Col d’Arras, per sobre de les gorges del “Chemin de la Mature” (Gorges d’Enfer). En condicions ideals l’aparcament el tindrem a 1169, al “Bois de Bieus”. Dues allaus però, ens barren el pas per sota els 1000 metres d’alçada allargant en un quart d’hora l’aproximació.
Trams caminant i d’altres amb pells, doncs la neu és abundant. Tota la pista i bona part del camí al col d’Arras i passat aquest amb esquís als peus.
Calçar el que es diu calçar còmodes i amb continuïtat els esquís no el férem fins a cota 1350 metres, tot i que és vessant sud l’itinerari, 1 hora després de sortir del cotxe, uns 80 metres per sobre les bordes de Rouglan (ruines). Aquest punt és clau per no equivocar el camí, doncs has de prendre direcció nord pels lloms herbosos, d’herba alta, falgueres i ginestes a l’est del torrent que baixa de Licoué. Tirem en direcció una fageda per la riba esquerra del torrent que baixa de les bordes de Licoué.
Aquesta fageda tot i ser atapeïda és molt apta per l’esquí. Haurem de saber trobar el pas als lloms i replans de l’est de les Cabanes de Licoué, tot evitant petits ressalts rocallosos i la cascada del riu, per una canal de 30º dins el bosc.
Altre pas obligat als 1870 metres ens permeten travessar petites barreres rocalloses, una d’elles en flanqueig per sobre de una escopidora de 50 metres de caiguda que travessem amb neu ben assentada.
D’aquí l’ascensió es fa còmoda però llarga. Pugem per comes suaus a l’est de les crestes de Lespetouse.
Nosaltres aquí confonem el cim, doncs fins molt amunt no el veus, per una fita de 2448, des de la que ja veiem les antenes del cim.
Quinze minuts més i ja tenim el cim a la butxaca. Hem hagut de patir una forta calor els últims metres que ens fa fer aturar per prendre l’alè més d’una vegada. La “pàjara” és d’impressió. En 4h 15’ des del cotxe fem cim real ocupat per antenes i repetidors.
La davallada es un seguit de pales, comes i tubs que fan de la baixada un autèntic festival. La neu, primavera de qualitat, ens fa fruir força.
En arribar avall al cotxe el termòmetre marca 18ºC. Horari 5h 55’.
Coincidim amb en David atorgar-li aquest itinerari el millor descens amb esquís de la Vall de l’Aspe i ens sobta no sigui ressenyat en cap dels llibres recull de millors itineraris amb esquís del Pirineu. Feia temps no fruíem d’una esquiada com aquesta.
Molt recomanable.
Ressenya a http://www.camptocamp.org/outings/148691/fr/pic-de-sesques-par-la-cabane-de-licoue