Sortida des de la Forja (1400 m.), just passat el trencant de Mijanes. Carretejo esquís uns 10 minuts, però la neu continua de debò no comença fins a uns 15-20 minuts peu. D'aquí enfilo la pista que mena al refugi de Becet (1560 m.). Uns metres més endavant veig les fites del camí d'estiu, que s'enfila a mà dreta, però opto per seguir la pista, que és per on van les traces i es veu més bé. La pista se'n va totalment cap al sud i va a agafar el camí que puja de l'embassament de Puigvalador. Aquí les traces tiren recte cap amunt pel mig d'un bosc molt maco i força atapeit (com serà la baixada??). A mesura que pujo el bosc es va obrint i ja s'albiren cims més pelats de vegetació, tot i que el Roc de Madres encara queda força lluny, muntanyeta rera muntanyeta, però amb pendents molts suaus i llargues. En 3 hores arribo al cim. Tranquil.litat absoluta i vista increible des del Canigó fins el Tarbesó. La baixada, molt guapa, sobretot el tros de bosc de la part alta-mitja. La neu, dura a dalt i transformada en el bosc. Més avall, passa el que em temia, agafo un traça equivocada i m'encigalo per un bosc cada cop més espès fins sortir a l'embassament: ostres, m'he equivocat de lloc! Poso foques i faig la pista que va cap al refugi de Becet fins que trobo la meva pista, la que em porta ja al cotxe.
Ascensió bonica en un massís poc frequentat, però amb un descens per bosc que cal conèixer per poder-lo disfrutar del tot.