Enfilem dissabte des de la Pleta del Forn pel barranc de la Coma del Forn amb la idea de fer el Ventolau i baixar a dormir al refu del Mont Roig.
Entrem tard i la calda és bèstial, acumulem massa retrassos i quan volem enfilar pels lloms de la dreta del cim per evitar la pala cimera la neu ja fa por. Canvi de destí, ens arribem al coll de la coma del Forn i fem el cim del mateix nom seuint l'aresta (piolos i grampons fàcil) per baixar a la Pleta per la vall de Mascarida (vessant S). Són les 17h quan estem sortint del cim, i trobem neu primavera prou digna a cotes altes, molt pasta trencacames a cotes baixes.

Diumenge fem el Campirme pujant pel coll de la Cima (traçades obligades o grampons i piolo) amb la idea de fer una original circular pels estanys del mateix nom (vessant SE del cim) i tornar al refu per les pistes d'esquí de fons superant un collet. Neu dura de la bona al matí. Però quan esquíem la punyent cara E del Campirme la trobem tota transformada fins a la base (150cm de neu rollo granizat, i només són les 12h), i a dalt cornises, i a baix ressalts de roca.. com ja no podem tornar a enrera surtim amb un llarg flanqueig cagan llets fins una aresta pelada de neu que amb grimpadeta fàcil ens torna a l'aresta cimera, per tornar a fem cim i baixar per l'estany del Diable. La circular haurà d'esperar.

Llegint piulades d'uns i altres, dóna la sensació que les condicions de neu a aquesta vall del Pallars eren de les més dolentes... potser es veu més afectada pels vents càlids que ressegueixen les valls costa amunt amb l'anticicló (per alguna cosa les alzines arriben més amunt de Llavorsí)

Fora d'això, bons gruixos per tot arreu.

marina, gemma, edu, i cia. a peu