Per fi podem sortir a esquiar. Hem pogut deixar al nen amb els avis. Triem un lloc solitari que tres anys enrera havíem provat i que el mal temps ens va fer abandonar.
Hem de posar les cadenes per passar algun tram de la pista, fins que més amunt de la font aparquem i ens calcem els esquis.
Comencem bosc a través per tallar pista. Ens dirigim cap a la coma més gran sota el cim i anem pujant en diagonal cap al primer coll on parem a esmorzar. Des d'aquí ja veiem que la cosa es complica. La neu està ventada i no havíem passat mai d'aquest punt. Decidim enfilar-nos amb les ganivetes per la gran pala diagonal penjada sobre el barranc de Moscolló. La pala és oblícua i molt empinada. Té una timba impressionant!!
Arribem al coll i respirem tranquils. El Pico Chía queda encara molt lluny i hauríem de pujar amb els grampons i el piolet. S'ha fet tard i hem de tornar. Ens dirigim cap al pico Casania i d'aquesta manera assegurem una baixada més tranquila i menys perillosa. Fa molta calor i ens fa por que la neu pugui caure, però aguanta bé i podem disfrutar de la baixada.
Molt recomanable.