A les 9 am deixem el cotxe al Coll de Pallers, després d'Estana. No són hores, però havent sortit de Barcelona i Tarragona, tampoc no està malament.
Caminem fins al Prat de Cadí. Des que el camí planeja després del Coll Roig ja hi ha neu contínua, però el camí està molt fresat i es fa més ràpid caminant.
Hi ha mig metre de neu nova i tova; i humida i pesadota per a esquiar a partir de migdia.
La traça oberta ens porta a l'entrada de la Canal de l'Ordiguer. Amb dubtes al principi, esquís a la txepa, i ens hi fiquem; el bloc empotrat està tapat de neu; superat aquest ja no dubtem. Neu fins als genolls, que en els trams més drets es fan de difícil progressió; no calen crampons, però casc i piolet recomanables; progressió molt lenta, però el lloc val la pena. Sortida de la canal una mica dreta però res de l'altre món.
Ganyip; seguim caminant al Pic de la Canal del Cristall i baixem a trobar aquesta canal. L'entrada té neu més dura i posem crampons per baixar cara a la paret els primers trenta metres.
Al peu de la corniseta que porta a la Font del Cristall ja posem esquís i baixem amb neu abundant, tova i pesada, poc apta per a esquiadors mediocres.
A la sortida de la Canal, sobre l'Esquerda del Moltó, flanquegem a l'esquerra per a trobar les pales netes entre el bosc.
Selente jornada.