Malgrat l’abundant quantitat de neu dels Pirineus, decidim fer una escapada als alps, aquesta vegada molt ben acompanyats. Ens trobem al poble de Tasch (abans de Zermatt) on deixem un cotxe i ens desplacem cap a Saas-Fee. Allà fem l’aproximació al refugi-hotel de LangFlue (2867m) on passem la primera nit.

L’esmorzar és a les 4.30 i una mica abans de les 6.00 ens posem en marxa cap al Allalinhorn que veiem en tot moment davant nostre. El primer tram, no massa agraït, discórrer per les pistes fins a la cota 3400 aproximadament, i tot seguit ens desviem per una traça de neu pols, enmig de imponents seracs. El camí segueix sense més complicació fins al coll, on veiem el Matternhorn per primera vegada. 4 zs més i arribem a l’aresta cimera on descalcem a l’últim tram i acabem d’arribar a la creu (4027m - 4,5hores). Estem de sort i arribem els primers a dalt perquè a la baixada ens creuem com a mínim amb un centenar més d’esquiadors.
La baixada amb neu pols i pel mig dels seracs i esquerdes. A la tarda fem un últim intent de trobar lloc al Britannia, però no hi ha manera, i ens quedem de nou a dormir al LangFlue, sabent que les dos hores que perdríem l’endemà d’aproximació fins al Britannia ens passarien factura i molt possiblement ens farien renunciar al Strahlhorn.

De nou matinem el diumenge, amb un sms que sembla broma (2 a 6?) i ens posem en marxa a les 5.30. Dos hores més tard arribem al Britannia on s’obre davant nostre la infinita glacera i al final el coll: l’Alderpass (3802m). Sembla que no sigui lluny però tardem quasi 5 hores en remuntar-lo. Les forces ja estan al límit i la baixada que s’obre davant nostre fa que ens llencem directes cap a Zermatt oblidant-nos del Strahlhorn. Completem la travessa de quasi 30km amb un descens inoblidable, sempre amb la presència de l’imponent Matterhorn.

Ajda, Vesna, Sam i Joel