Arribem a mig mati al Pont (1.960m) per encarar l’aproximació al refugi Vittorio Emmanuel ( 2.735) El sol llueix malgrat alguns núvols apareixen als cims.
L’ascensió s’inicia per les pistes d’esquí nòrdic encara ben carregades de neu, per després anar buscar un bosc de fort desnivell que puguem fent còmodes ziga-zagues, encara que la neu força humida dificulta la progressió. Un cop superat el bosc ens toca una sèrie de successius lloms amb la neu més pesada i el cel tapant-se cada cop més fins que ja a la vista del refugi comença a ploure.
Durant la nit neva i l’endemà s’aixeca núvol, quan ens hi posem al poc temps tornar a nevar, però nomes és un ensurt… mica en mica a mesura que anem pujant, ara flanquejant, ara una pala, ara un altre flanqueig... el dia es va aclarint fins que arribem al collet que precedeix al cim amb un bon sol.
Grimpada pel pedestal, ben protegit per parabolts i un cordino tranquil•litzador fins arribar a la Madonna (4.061)
La baixada amb una neu de somni fins a prop del refugi on la neu comença a transformar, paradeta per picar alguna cosa i cap a baix. Aquí la neu ja comença a semblar una pasta enganxosa, el dia comença a tapar-se i quan som al mig del bosc ben encigalats per trobar un camí mig decent…comença a ploure abundantment. Finalment arribem a les pistes d’esquí nòrdic i al cotxe ben xops però contents!

Ciscu, Nuri, Blai, Riky, Jordi, Edu, Damian, Lurdes