Ascensió clàssica a l’Aneto, però sorprenent en la seva sol.litud.
Comencem la jornada des de la Renclusa ben aviat per anar pujant les pales fines el Portillon, els núvols són amenaçadors però poc més.
Som els únics que ens desviem cap el Portillon, allà desgrimpem amb cura els esgraons: estan drets i la neu es desfà una mica….
Davant nostra apareix l’Aneto i tot el seu glaciar per nosaltres. Quin privilegi. Anem flanquejant i el dia aguanta…
Nomes quan arribem a Corones sembla començar a caure una neu granulada, enfilem la pala , força dura i amb moltes traces tant d’esquiadors com de fondes petjades fins al Cim ben ventat!

Ens preparem per la baixada, molt dolenta a l’inici, després més estovada i després de corones… sorprenent.
La forta pluja del dia anterior, l’ha deixat llisa i sense traces, la calor no l’ha gelat, i el sol no l’estovat…una neu sorprenentment molt esquiable en una baixada de somni que fa honor a la seva fama!
això si feta sota la pluja, algun però havia de tenir...
A la Plana la neu s’acaba, la pluja també i cal treure’s els esquís i carretejarlos una bona estona, doncs ja no queda res neu esquiable fins el cotxe que tenim a l’Hospital. Baixem pel Gr per esquivar el desbordament del Llac.