Cap de setmana sense cap mena més de pretensió que la de treuren's el monarru de neu fent algun cimet i els primers girs de la temporada. heus aquí un petit resum....

Dissabte arribem tard a la Bonaigua i ens entretenim xerrant amb la parella de la furgo del costat. Fa un dia força anticiclònic i poc fred. Remuntem per pistes sense trepitjar cap a la Cigalera que te la seva carena pelada i continuem cap a la ultima pilona de la línia de remuntadors. Ens enfilem per la pala que ens queda a la dreta i arribem fins dalt de la carena on la neu es inexistent. D’allí a un avantcim de la carena i sense esquís ja, anem cap a l’esvelt cim rocós del Muntanyò d’Arreu (2626mts), que ens queda a la dreta i es el punt culminant de la carena al que hi accedim per la espatlla. Volem baixar cap a l’Estany Pudor i fer la volta, pero es tard i decidim anar sobre segur. La neu de baixada esdevé més esquiable del que pensàvem i ens fem la primera baixada de la temporada per una neu força acceptable per les condicions que hi ha.

Diumenge tornem a la càrrega, tot i que el dia es desperta plujòs i ventòs, dubtem si anar a escalar o esquiar, però tenim fe que el temps millorará. Tornem a calçar esquís a la Bonaigua i repetim l’itinerari d’ahir. Tot i la pluja la neu està força dura i ens permet avançar amb relativa facilitat. S’obre una finestra de bon temps que volem aprofitar, i un cop som dalt de la darrera pilona del circ dels Arcuïls, anem a cercar el coll que hi ha entre el Tuc dels Arcoïls i el de la Llança. Fa sol però molt vent. Sense esquís ja, remuntem la carena i anem a cercar les roques que condueixen a la canal que mena al cim, tram que esdevé una mica delicat per les condicions i fem cim del Tuc dera llança (2658mts)amb força vent. Anem a recollir els esquís, guardem grampons, apretem botes, calcem i anem a cercar la pala E del Tuc des Arcoïls. El fort vent ens ha fet desistir de fer aquest altre cim, així que iniciem el descens, que fem per una neu fabulosa per la que ens despatxem a plaer, un gir, un altre, i un altre........quina meravella, ha valgut la pena esperar, -i es que...Quina neu! Anem dosificant la baixada ,gaudint de cada gir fins que arribem al remuntador der Coth des Arcoïls on ens trobem amb la sorpresa que ens han trepitjat la pista de La Bonaigua. Ara fins hi tot neu planxadeta d’aquella que es deixa fer i desfer a plaer!!!. Però es clar, tot lo bo s’acaba tard o d’hora i en els darrers metres, la neu ja es més fonda i ja no es de tan bon esquiar tornant-se el descens ja en un simple tràmit per arribar al cotxe.

Activitat realitzada per Daniel i Marta B