Doncs hem sortit d'una mica més enllà del Pont de Reset, on hem pugut deixar el cotxe per a ficar-nos els esquís als peus el Quique, el Nil i jo. Hem seguit el caminet i hem pujat pel bosc perquè es veien algunes traces per allà però res, falsa alarma.
Hem arribat a la Restanca, hem seguit per la típica pala amunt (que just a dalt s'acabaven unes traces força dretes que hem vist tota l'estona), hem creuat tota la tartera, hem arribat al collet i hem seguit cap a l'esquerra amunt cap a la cresta que hi ha abans del cim. A l'arribar just a sota el cim ens hem tret els esquís i els hem deixat allà i hem acabat d'arribar a dalt de tot a peu perquè era massa pendent.
Desprès hem baixat esquiant pel mateix lloc per on hem baixat menys el tros del bosquet, que hem baixat per les pedres grosses que sempre hi han allaus que ja han baixat. Durant tota la baixada la neu era crosta crosta. I sinó hi havien canvis de neu espontanis.
A destacar: que al principi semblava que hi havia unes traces individuals fins a la tartera però a partir d'allà res, res més!
No hi havia ningú, no ens hem trobat a ningú tenint en compte el bon dia que feia i a més, feia un dia molt i molt clar.