Sortim de la boca sud de l'antic túnel de Viella, al costat del refugi, i prenem la pista , ben innivada, que s'endinsa al Plan dera Espona. A la primera clariana que deixem a la dreta, quan portem uns 800 mts de pista, hem de tombar a la dreta però com que és molt d'hora i anem una mica despistats, seguim recte fins que ens adonem que l'entrada bona ja ens l'hem passada. "Esmenem" l'error tirant pel dret per un bosc que sense ser difícil tampoc no és el millor lloc per anar amb esquís.
A partir d'aquest punt nomes cal seguir una canaleta que s'orienta al N, lleugerament per l'esquerra, i quan arribem a un pla cal anar a buscar el coll en direcció N-O; a partir d'aleshores ressiguim força paral·lels al llom el qual ens porta al cim sense cap mena de dificultat.
La baixada, la tirem lleugerament una mica més directa però sense alegries perquè mentre pujàvem observem alguna petita placa de vent.
Amb tot, durant la baixada notem la meu molt "a lloc" (es nota que és cara sud i que s'ha assentat notablement): la primera part amb una neu pols-dura-compactada pel vent fàcil d'esquiar. Quan acabem la pala del cim enllacem amb neu pols un pelet pesada. Posteriorment, a la canaleta trobem una neu dura molt agraïda. El tram final el fem pel "camí lògic", que és un bosc amb molt bona neu i amb pocs arbres però amb alguna pedreta de més. L'únic però és la irregular visibilitat en algun punt del descens.
Ruta de l'excel·lent llibre de F. Roman (Ed. Desnivel) "Val d'Aran. 75 itinerarios de esqui de montaña y raquetas".

Aniol, Olga i David