La idea era pujar al Pic de la Coma de Senyac però les pales del cim les veiem molt carregades, i amb el mantell que li falta per donar prou confiança. Prenem l'aresta de la Serrera, mirador excepcional. El descens el fem sempre per pales més dretes sortint una bonica quasi-circular.

obre l'estat de la neu, la innivació a Andorra és molt bona, res a veure amb els cims i carenes ventats de la banda de Puymorens-Carlit-Puigmal (passadís natural als forts vents del N/NO). Ben bé a la zona del Pas de la Casa és on el panorama canvia. Havent bufat del SO i NO la neu de la banda occidental de la vall de Ransol està prou afectada pel vent, amb en general neu pols placada pel vent, poc transformada a les obagues (ull amb possibles capes dèbils), ventejada o amb acumulacions segons el lloc. Més ben transformada i assentada a les vessants sud de 2.200-2.400 en avall, i pendent d'acabar-se d'assentar més amunt. Les cornises mirant la vall del Pic de la Cabaneta i el Pic de la Pala Rodona són testimoni de la força del vent i els remolins a aquesta banda de la vall. Trobem un poti poti de neu pols més o menys solta/premsada i als trams més solells una mica pesada, i neu endurida, en general de molt bon esquiar, i crosta a la cota inferior ja arribant a l'aparcament.

La pala sud de la Serrera la vam esquiar pel cantó dret, prop del llom, entre afloraments rocosos. Es veien però traces antigues pel mig de la pala i fins al fons de vall.

L'accés al lloc com és habitual net fins a l'aparcament on ens calcem els esquís (cota 1.900m aprox.)

ignasi i edu