Tornem a la vall de Ransol i enfilarem creuant el pont com si fóssim en direcció a la Pala de Jan, i al gust i a la intuïció anirem en lleugera diagonal a la dreta per allà on el bosc sigui més esclarissat fins a passar per sota el llom pronunciat i ben visible des de baix que separar el riu de les Portelles i el dels Planells de Caraup. També podem pujar nord directa fins a la cota aprox. de 2.100m on llavors toca flanquejar a l'Est. Sense ser molt evident, tampoc és difícil trobar-ho. Un cop a la cubeta evident fins al cim, decantant-nos per la Punta oest o el cim de la Coma de Varilles (per aquest cal arribar-se al coll que els separa) al gust. El descens nosaltres el fem per comes penjades cap a la Tossa de Caraup, on aquest dia trobem millor neu i trams sense traces que són un luxe, i completa un petita circular al trobar un passadís natural pel riu dels Planells de Caraup que creua la franja de bosc, prou densa, i ens mena pràcticament a l'aparcament.

Sobre l'estat de la neu, la franja de bosc de pujada (orientació sud) crosta que es mantindrà tot el dia. Més amunt pols més o menys pesada segons l'orientació. Al descens, i al prendre vessants O poc assolellades aquesta època de l'any, trobem una neu pols més seca i que ens fa les delícies. Fins i tot a al zona de bosc obaga, encara es manté pols, tot i que més humida, però sense rastre de crosta si evitem allà no li toca el sol a cotes baixes.

Trobem el mantell més ben assentat que la banda occidental de la vall, ja que la seva orientació SO havent bufat del SO hi ajuda.

dificultat mitja baixa, S2, i potser S3 només pel tramet de riu on més s'estreny, que es pot evitar baixant per on hem pujat

Marina, Gemma i Edu

i amb en Dani i cia que coincidim pujant