Sortim amb intenció d'anar cap a la Coma de Varilles, però en arribar a Ransol, una mica més amunt de les últimes cases la pista està tallada per una bona pila de neu i gel.
Hi ha un grup d'andorrans que van al Pic d'Entor, que també portàvem ressenyat al GPS, i decidim estalviar-nos tota la pista i també ens hi encarem.
La pujada es fa seguint una ruta d'estiu (Camí de les Secles, indicat en un cartell). Primer per un llarg tram de bosc que ens ha semblat poc esquiable de baixada, amb branques, pinyes, algun roc... i després es desvia cap al cim per zones sense arbres.
(Fins aquí gràcies als andorrans per obrir tota la traça)

La baixada la fem pel mateix itinerari (ara els andorrans ens 'peten' tota la pala del cim) fins que comencem a arribar als arbres. La neu és excel·lent i el dia sembla que es va aguantant; tornem a posar pells i altre cop fins un avantcim, per tornar a baixar tota la pala.

A partir d'aquí i esperant que seguint les traces del grup trobaríem un 'pas secret' pel bosc ens fiquem per un tub... i la cosa es va transformant en esquí de supervivència fins que arribem a la carretera d'accés a les bordes d'aquesta zona (no hi havia pas secret).
Des d'aquí es pot anar directament a Ransol baixant per alguns prats, però nosaltres decidim baixar per la carretera, encara nevada.