La primera temptativa era fer el Pic de Saloria per Alins(Vall Ferrera) però ens varem trobar que la pista estava completament gelada, el que ens va fer desistir. Ens encaminem dons cap el Bosc de Viros, per fer algú per aquella zona que tampoc coneixem. La pujada fins el refugi del Gall Fer, els fem per la pista amb força neu. Preguntem a un dels guardes del refugi el que podem fer per la zona i ens aconsella una mica entre fer el cim de la Màniga (2504m) o be el Cubil (2538m). Sortim del refugi tot del dret per anar a buscar unes marques blaves en els arbres tot ensinsant-nos per dins el bosc, a mesura que anem pujant el tou de neu pols és mes considerable. Anem tallan la pista que va fent revolts fins arribar a la part alta, seguidament agafem la pista superior en direcció ja mes clara cap el nostre objectiu. Travessarem el gran allau que baixa del pic de la Màniga i un cop creuat pujarem directament per la ultima part de bosc força carregat de neu pols, Un cop passats els últims arbres seguim cap el coll entre els cims de Màniga i Cubil. Entre la carena de entremig dels dos cim pujem a un cim que no sabem quin nom te, però l'alçada marca (2570m) i neguitosos ens treiem pells disposats a rebentar el pastis que tenim allà sota. El descens dins el bosc amb neu pols ens fa treura tota la adrenalina. Un bon lloc per l'esquí de monte dons el sol quasi no i toca i la neu la trobem poc transformada.