Un dia despres de la nevada del dimecres, anem a Port del Comte a treure la "carbonilla!". Deixem el cotxe a l´estacio d´esqui, al sector del Sucre, canviem el forfet per les pells de foca i a suar la "cansalada!". Ja despres de començar a entrar en calor, deixem l´estacio al sector de la Bofia i ens dirigim al coll de Tancalaporta, per un paissatge d´allo mes bonic, ple de neu i amb els arbres enfarinats.

Deixem el coll i pujem a un suposat Vulturo, que segons mapa de l´Alpina del 1992 l´anomena tambe Tossa de la Comtessa, es tracta d´un tossalet pla, molt ample i molt llarg, des d´aqui veiem tota l´extensa serra que va del Gespeguera fins al Pedro dels Quatre Batlles, observem varies allaus de placa sota aquesta serra, ara fem un curt descens i ens aproximen a una d´aquestes allaus i la vorejem per la dreta i separats un de l´altre, en busca d´un coll. Des d´aqui ens atancem a un fita per damunt de l´allau, que segons mapa no te nom, es una cota de 2318 m, entre el Gespeguera i el Pedro.

Aqui dalt ja es fa sentir el fort vent i continuem pel llom fins al Pedro, de 2382 m, es tant fort el vent aqui dalt, que ens obliga a fugir rapidament. Pells fora!, els esquis rallen una neu ventada, dura i regelada a l´inici, despres va canviant a clapes algo pols, algo densa i algo fonda, amb una fina capa de crosta, que per sort no ens dirigeix els esquis alla on volent. Flanquejem ara sota la serra, directes a l´Estivella amb una pendent moderada i molt cargada de neu, sortim rapid d´alli "por si las moscas..."

Allaus i mes allaus ens envolten per aquestes pendents, algunes son de dimensions considerables i aixo ens fa repensar que, no tenim que menysprear en res a fer esqui de muntanya ni a Port del Comte!, les allaus no coneixen de noms ni de llocs... son imprevisibles!

Ja a l´Estivella veiem mes allaus, totes son de talls de placa sota de cornises, per efecte del vent, falta saber si han estat provocades soles o per algu. La seguretat que ens dona veure unes rallades a la neu fetes per una maquina coneguda, ens dona confiança i ens fa llançar com a "cavalls desbocats!", rallant-les ara nosaltres fent les "eses" caracteristiques i tot s´ha de dir, sortint "per barba" algun cop!... aquesta es l´excusa que te aquell que sembla o dissimula haver parat per mirar el paissatge, jeje...

Jordi i Vili