El massís del Cotiella és un món a part als Pirineus. A l'hivern el \"planeta Marte\" es cobreix de neu i es pot realitzar una de les millors rutes circulars amb esquís de tota la serralada. És com esquiar a Utah o a un altre continent. Divendres tarda sortim d'una mica més amunt de Barbaruens i arribem al refugi d'Armeña. Tot amb els esquís posats! No havíem estat mai al Cotiella amb tanta neu.
Dissabte fem la gran volta al massís. Sortim d'Armeña i pugem al Coll del Cotiella, els últims metres dels quals fem amb grampons i piolet. Flanquegem per la vall de Collubert per anar a buscar l'aresta cimera. Tot i que ens enbranquem amb els grampons i hem de superar una cornisa d'un parell d'ous, és millor flanquejar sense pells i perdre alçada per anar a buscar el llom més avall. Fem el cim del Cotiella i baixem per una neu crosta que es deixa fer fins a la base del Coll de la Ribereta. Hi pugem sense massa dificultats i baixem del coll amb molta precaució i per una neu regelada a buscar la vall de Lavasar. Baixem pel costat de les Agulles de Lavasar per una neu pols boníssima. Sens dubte, un dels indrets més bonics de tota l'excursió i de tots els Pirineus. Abans d'arribar al bosc, flanquegem a la nostra esquerra per evitar el torrent. Quan el bosc s'esclarissa virem a mà dreta a buscar la pista que ens durà al refugi de Lavasar. D'allí pugem al Coll de l'Ibon i cap a Armeña. Ruta cinc estrelles! I el dia i les condicions han acompanyat.
Diumenge fem el cim del Reduno per tancar aquest cap de setmana memorable. Fotos a http://www.cebadalona.org/mostraPiada.php?Id=527