dissabte 13: Intent Pleta Pelada, estació de Boí - coll de Llevata - vall de Manyanet - pic - coll de Roies - estació.
Sortim de pistes fins creuar el coll de Llevata; treiem pells i cap al fons de la Vall de Manyanet (neu pols pesada). Creuat el barranc tornem a remuntar i quan portem 200 mts ens hem de decidir per passar per una petita placa de vent o per un tram de gel. Decidim la placa... passat el primer, la placa cedeix amb un dels tres damunt de la placa. Baixa uns 50 metres i s'atura. Impressionant la sensació: primer notes com la neu incohesiva de sota es va colant avall, acompanyat amb una simfonia que, tot i que desconeguda, ja saps que és, després es trenca la capa encrostada superior i t'arrossega avall; per sort el gruix de la placa no supera els 30 ctms. La neu només em colga els esquís, però corre, corre. I te la mires i dius mira que és petita... però és increible l'infinitament més petit que et fa sentir a tu. Uff!! Està molt clar: no vol companyia i ens convida a marxar; o sigui que pleguem sense discussió i tornem per on hem vingut amb noves plaques petant sota nostre. La localització de la placa és en orientació oest la qual, en general, és la que es veu més carregada (tot i que al coll de Roies, est, també es veuen moltes cornises). Posteriorment ho analitzem i sembla allau de manual: una persona per sobre (tot i que fora de la placa), una persona a sobre i la placa es trenca per la part convexa (avui o demà: info cap a l'igc).
Diumenge 14: encara amb mal cos enfilem cap a la vall de Gerber per intentar el pic d'Amitges però la pala d'entrada està intacta... si la gent del "país" no s'hi ha posat no seré jo qui en comprovi l'estabilitat... a més, al refugi de les Ares ens diuen que allí sí que ha ventat bastant. Canvi de plans. Tuc del Horno: sortim des de la incineradora,a la boca N del túnel, amb neu continua, excepte algun barranc, fins dalt (tot i que hi comencen a sortir moltes pedres que es fan més evidents a la baixada, després de la cabana). Un cop al cim ens trobem amb el Pep i l'Alexis que baixaran amb l'Aniol per la mantinguda pala de la cara S (el meu cos encara no està per excessos i la resta desfem fins al coll). La neu es manté pols, fins i tot quan baixem a quarts de dues i la calor que fa.
Per cert, el cartell que reclama l'esquí perdut encara es manté en perfectes condicions.
Aniol, Xavi, Olga David