Des del Portalet i seguint el rastre del mapa de l´Alpina, surto del pàrquing sense una idea clara. Estic sol i busco seguretat en la ruta, segons diu l´Alpina es una zona bastant segura de risc d´allaus i es fant els cims que surten del Portalet a l´oest: Cuyalaret, Canal Roya, Gradillere, Peyreget, etc. Nomes vec cims i puntes sense poder situar-les al mapa, l´únic que reconec de moment es l´imponent Midi d´Ossau... aixeco el dit i senyalo un punt, allí vaig a provar sort, el cim escollit es desconegut, m´atreu per la seva gran pala nevada i les seves valls que hi porten a dreta i esquerra, torno a senyalar i em decedeixo per la vall de la dreta.

Esquis als peus des del cotxe i amunt, suaus pendents em porten a descobrir aquest lloc carregat de neu per tot arreu i amb moltes traces d´esquis i raquetes, es una zona molt concorreguda per la seva accessibilitat i suposada seguretat, aixi m´ho demostra el fet de que ja a la meitat, prop de la gran pujada per la pala, vec gent que esta pujant amb esquis, no gaires, uns dos o tres. Faig una parada i pregunto a uns "raqueteros" si el cim de la pala es el Cuyalaret, pozi! (en francès), ells van a fer-lo pel coll d´Aneu, però la pujada amb esquis es fa per la gran pala, no cal afirmar-ho!, no!, el munt de rallades d´esquis aixi ho confirmen.

La pendent aqui ja s´empina una mica mes i vec el primer esquiador que baixa, l´observo per fer-me una idea de com esta la neu, però ves a saber com estarà mes endavant. Ja veig el cim i m´enfilo a la cresta, ara vec els "raqueteros" que caminen pel coll d´Aneu, a sota veig de punta a punta del coll, un tall de placa llarguíssim per on han passat els "raqueteros", em paro a pensar que no hi ha res segur i que una decisio d´anar per aquí o per allí pot suposar un pas a l´èxit o al fracas...

La part final es algo dreta i la neu esta dura, un francès que anava al meu darrere, em passa i puja sense ganivetes, la veritat es que jo ja fa estona que les porto i em torno a parar a pensar en lo fàcil que es arriscar el físic. Arribo dalt del cim, Cuyalaret 2291 m, estem els "raqueteros" i l´esquiador-"sin". Les vistes imponents: Anayet al sud i Midi al nord, la llarga cresta al Canal Roya, etc. Fotos i parada a dinar, mentre, un altre frances arriba amb esquis tambe "sin" i tres amb snow des de l´estació de Formigal, ja no puja ningu mes. De mica en mica tots van marxant i em quedo sol dalt del cim, son els moments on me sento part d´allí, el vent suau, el sol, les vistes, els dubtes de la baixada, en resum, el sentir-me ara si, en total solitud...

Casco al cap i cap avall, la sortida del cim es una mica dreta, amb una neu dura, mes avall passa de dura a fonda, de fonda a dura, no saps que hi ha fins que els esquis es posen damunt, el que queda de pala es una neu algo pesada anant pel mig i dura pel costat. Arribo al final de la pala i a partir d´aquí a disfrutar!!!, d´una neu transformada-primavera, els esquis van sols i l´esquiador va per allà on vol, aquí es quan un pensa (equivocadament) en lo molt que en sap!, jeje!. Al final has de tenir en compte de no animar-te gaire, ja que sinó te´n vas fins al fons de la vall i el riure d´alegria es pot transformar en "llantos de amargura", ja que et tocaria tornar a posar pells per arribar al Portalet, per sort calculo be i faig cap al bar, estarà obert?...