Diumenge sortim del coll de Vizzavona en direcció el refugi d’Onda. No ens calcem els esquís fins després del pont (1,5hores després d’arrencar). A partir d’allà neu abundant però pasteta i el que faltava, al cap de poc es posa a ploure. Arribem al coll i abans que ens agafi la boira ens llancem per la vall fins al refugi d’Onda. Tota la nit plou però el dilluns ens aixequem amb bon temps. Remprenem la marxa cap a Petra Piana per la cresta. Tot correcte fins que a la serra di Tenda arribem a un punt on toca saltar una cornisa i fer el flanqueig per arribar a Bocca Meta. No fa massa bona pinta, entre la pluja i la calor del dia cauen alguns bolos de neu avall…després de rumiar-hi durant una hora decidim per desistir i tirar enrere, el que significa que tenint els dies contats haurem de renunciar a la travessa (pequem de prudents??)

Dimarts anem tornem a buscar el cotxe i anem cap a la vall de Restonica per dimecres enfilar-nos al Lac de Melu i la serra de Bocca Soglia a Punta a Alle Porte per on passa el GR-20 i de pas li prenem les mides per quan hi tornem d’aquí uns anys. Un racó impresionant.

Dijous anem a la Vall d’asco i pugem a Capu di a Muvraghia amb vistes increibles del Monte Cinto i més que bona neu primavera.

Divendres i per no marxar de l’illa sense cap cim anem fins a l’estació d’esquí de Campanelle per pujar el Monte Renoso. Pujada sense més dificultats que el fort vent que a la carena tomba fort.

Ens enduem una molt bona impressió de les muntanyes de l’illa salvatges i solitàries i que sens dubte no tenen res a veure amb les Piri Oriental.

Sam i Joel