Enfilem a la sempre agraïda vall de Tavascan amb la idea d'enllestir la circular pels llacs del Campirme amb una variant més picona encara, que l'any passat va quedar a mitges... però una densa broma gens prevista s'ha encapritxat amb els cims fins allà a mitg maí, i hem hagut de deixar-ho corre (la baixada SE del cim del Campirme queda tallada per un ressalt de roca gran que la recórre de banda a banda a la part baixa, poc recomanable amb nula visibilitat)

Però ja de pujada hem fet l'ascens directa al cim per la canal central, molt evident des de la darrera corba abans del final del telecadira, per unes cubetes penjades.... i es clar, de baixada, hem gaudit i molt sobre pendents picones i una neu excel.lent amb base dura i neu pols de fins un pam a trams....

màxim obligat 35º

La cota està força alta a aquesta banda comparat amb altres anys recents, però on hi ha neu, abundant, ben assentada, i sense rastre de plaques (fins i tot a la sortida de la canal - E - prou bé). Amb la fresquesta d'aquests dies que ja li queda poc està tot al dente

edu i ignasi