Volem fer la volta al Viso. Amb la Montse i en Joan sortim del bonic poble de Chianale a 1800 metres d'alçada. La carretera està tallada a l'inici del coll de l'Agnello, remuntem les primeres corbes i enfilem la vall de Soustra que dóna accés al Mont Viso. La pujada és suau, molt tranquil·la però llarga. Queda tancada amb el cim de la Pointe Joanne (carto francesa) o Monte Losetta (carto italiana), el nostre objectiu d'avui. Veiem més factible arribar al coll de Losetta (aquí no hi ha discrepàncies ja que és íntegrament italià) i fer el cim en travessa a l'oest per baixar directament al refugi del Viso. Pocs metres abans del coll apareix de sobte el Mont Viso, és una mole impressionant.
Un cop al cim davallem pel vessant Nord amb una neu pols molt bona per una pala d'entre 35 -40 graus. Un cop al torrent encara hem de remuntar uns metres fins el refugi.
El guarda ens avisa del canvi de la meteo i decidim no fer la volta al massís i tornar a la vall de sortida pel coll i refugi de Vallanta.
De bon matí remuntem el coll de Vallanta amb la presència dominant del Viso. Neu pols de pujada i dura de baixada. Un cop al refugi decidim pujar el Cadieghe du Viso, és una agulla entre el Visolotto i el Viso que s'hi accedeix per una vall suspesa. Sembla que no s'hi pugui pujar però després d'una canal s'obre una coma glacial que queda tancada per aquesta agulla. En només uns minuts la boira ens envolta, comença a nevar i hem de baixar quan erem a escassos metres del cim.
Del refugi decidim baixar a Castello per la vall de Vallanta, 7 quilòmetres ens separen del cotxe, una parella italo-peruana ens estalvia la caminada.
El guarda mai s'equivoca, van caure 30 centímetres de neu a 1800 i mig metre a la cota 2500.