Enllestim finalment la circular del Campirme pendent, amb l'afegitó de fer cim al Tuc de la Cima per baixar per la seva punyent vessant N. Preciosa, aèria, recorrent tres valls, dues de difícil accés, entrelligades per cubetes i colls penjats. Fins a S4 únicament per la pala SE del Campirme, no tant pel pendent (màxim 35º) sinó per exposada i que només s'ha d'abordar amb neu molt estable.

L'itinerari és evident, sortirem de la Pleta del Prat (1.720m) i pugem al cim del Campirme (1.633m) per la canal central, o alternativament pel coll de la Cima o la normal. D'allà baixarem directes mirant de prendre la canal central de la pala SE que des de dalt no es veu. Compte que a vegades s'hi forma una esquerda gran entre els ressalts de roca del final. Creuem l'estany gran de Campirme i fem un no res de desnivell fins el coll de Tovarres. D'allà surt un canaló franc que ens mena al fons de vall. A la cota 2.100m aprox. calcem pells fins al coll de Trencacalders. I remuntem el llom primer amb esquís i després a peu fins al Tuc de la Cima (2.453m). També podem pujar al cim amb pells per una canal ample poc abans del llom. Del cim baixem per qualsevol de les opcions picones que ens deixem al fons de vall on enllecem amb la traça de les pistes (o alternativament fins al coll de la Cima) i al refugi.

L'estat de la neu, excel.lent. Pols seca a les obagues fins a un pamet a trams, i ben transformada a les solanes. Només a la pala SE del Campirme l'hem trobat pols una mica pesada. Només a la canal central d'ascens l'hem trobat delicada per la nevada amb vent del dia abans.

Sortida molt recomanable, sense ser molt llarga, sense massa desnivell acumulat (1.250m positius) però intensa, i farcida de descoberta....

edu i pilar