L´esquiador solitari torna de nou per afrontar un vell repte, fer el Llena per la seva atractiva aresta nord i la baixada per la seva imponent, gran i llarga pala. A 2,5 km de la pista de Filia començo a intervals de neu amb els esquis, encara em falta un bon tram fins a entrar a la vall , la neu esta ben dura a l´inici, mes amunt s´anirà estovant lentament, talment com el meu valor al veure la majestuosa mole del Llena al meu davant.

Estic sol, això sembla, darrere meu veig un grup d´esquiadors que pugen seguint unes torres allí plantades, sense cables ni cadires, d´una estació invisible. M´endinso a buscar un pas vist l´estiu passat des de l´aresta, aquest esta sota d´ella, en una raconada que tanca el Llena amb el port de Filia. De fet la pujada normal es pel port, però com sempre, la curiositat em fa desviar de la normalitat, arribo a l´aresta pujant per una pendent enganyosa a l´inici, mes amunt es va empinant, però sense arribar a lo impossible, em pregunto com serà la del port.

Ja a l´aresta veig el grup davant meu, ells han pujat pel port. Segueixo les seves traces, l´aresta es va fent sense complicacions, el que em fa dubtar es al sortir d´ella, recordo que a l´estiu era algo dreta l´ultima part, veig el grup parat al final de l´aresta, ?!, problemes?, esquis fora?, mentre vaig fent veig que continuen, sembla que amb els esquis posats... La pujada es un flanqueig en diagonal per sota la línia somital, tot i que també es pot fer per allí, i aixi es que continuo amb les ganivetes posades des de l´accés a l´aresta, amb els pans emprenyadors, que em fan elevar sentint-me com un acrobat en un circ, amb el perill d´un desequilibri en un lloc on no tinc xarxa de protecció, on les ganivetes no fan cap servei, uf!!!, quin fart de picar i picar!!!.

Mentre continuo picant observo que el grup ja esta baixant del cim. Per fi arribo dalt, pic de Llena o Llong 2677m, faig una mirada al Filia, l´objectiu de demà si les cames i els ànims aguanten!. Dalt del cim passant a uns dos metres de la cornisa, sento sota meu un crok!, surto d´allí ràpidament, al final d´aquesta cornisa veig que per on jo passava, a sota feia un pronunciat buit, sense comentaris...

Es hora de baixar del Sr. Llena, l´arrancada es dreta, en el punt just de canvi entre dos vessants, la gran pala, ja rallada pel grup, la neu formidable, una capa de primavera amb una bona base, zig-zag!, una corba darrere l´altra, ni la millor pista d´una estació te comparació a això, l´aire a la cara, la llibertat, el repte fet realitat, una baixada al buit, seguint una línia evident, un embut a la salvació de la sortida, surto de les traces, busco la neu verge, allí vaig!, però sense animar-me del tot, ja que he d´anar a buscar la canal de baixada segura, torno a les traces, zig-zag i ja estic a baix de la mole. Encara amb els esbufecs, confusió entre l´esgotament i l´alegria, em giro un moment i veig la gran pala, amb les traces que semblen serpentines d´un dia festiu, com el d´avui, tota una celebració...