Feia anys que volia fer aquesta ruta. Ben bé des de que era un nen, llegint a “Montaña”, “Muntanya”, i els comentaris d’amics del meu pare.

Ressenyes antigues d’en Fabrés i Amorós, Sala i Albareda, Gregori, Font i Aymerich, Conrad Blanch. Vaig començar en tot això a inicis dels 80 sent una criatura i admirava les seves “proeses”.

Un vell conegut del Centre, mort de fa poc, amb economia resolta, va ser el primer de fer l’Alta Ruta a la post-guerra. En Venanci López de Ceballos. Molts els criticaren per no ser d’un nivell tècnic alt, enveges i misèries humanes. Tot i això gràcies en aquest senyor, molts alpinistes de renom actuals, ja veterans varen acompanyar-lo a les seves expedicions sense posar ni un duro de la seva butxaca. Tot corria a compte seu.

Doncs una vegada a casa seva vaig poder admirar totes les seves fotos d’expedicions i em va dir que havia fet la clàssica per Valsorey el primer de l’Estat i amb guia.

Llegint l’Haute Route d’en Peter Clift vaig descobrir la ruta “purista” sense fer-ne servir el cotxe ni taxis. Trobava absurd haver d’interrompre la ruta pel fons de la vall quan podies continuar-la esquiant per altes valls de prou interès i ben innivades.

Ara bé n’havia de trobar dies lliures i la gent “útil i forta” que es deixés “enganyar”. Amb dies lliures ens hagués agradat evitar el telefèric, però ens ha estat impossible, doncs necessitaven un dia de més, i en David havia de treballar, i la mèteo segur que ens hagués fet la guitza (en arribar a Zermatt de fet queien flocs de neu). Sense telefèric tenia la ruta triada que hagués estat pujar per l’Albert 1er i després saltar per Fenètre de Saleina o per la gelera de Plines per enllaçar amb la Grande Lui.

Nosaltres hem fet petites variacions, adaptades a les modes actuals, atès la situació actual de la regressió glacial.

Comencem amb petit resum amb els nostres horaris:

Etapa 1:
Sortim d’Argentière de la gîte la Boerne, camí de col de Montets a la frontera suïssa. Hem hagut de fer filigranes amb totes les reserves, doncs està tot colapsat.

Agafem el 3er telefèric, tot i arribar 20 ‘ abans que obrissin els remuntadors. Som a dalt a quarts de 10 a Montets i a les 10 ja som al fons de la gelera.

La primera pujada ràpida per evitar retencions al ràpel, i un cop dalt de Chardonett ja hem avançat tothom i fem amb garanties d’èxit el primer ràpel tot i essent els primers (els dormits a Argentière ja han passat fa una bona estona).

S’ha de dir que aquest ràpel per les rutes habituals ara s’evita per Passon, tal com va fer el grup del Manuel Parrado i l’Anna Messalles. També ara s’evita pujant un fals coll més alt que el de Chardonet uns metres més amunt a l’esquerra i d’aquesta manera baixes amb taules a la Gelera de Saleina.

De Saleina davalles escurçant vers la dreta desviant del camí de la Fenètre du Saleina i tornes a posar pells per remuntar el Coll de la Grande Lui, a 3500 metres. Els últims 50 metres amb esquis a l’espatlla.

Obviem el cim, que només resta 80 metres per l’alta temperatura i risc de colades importants. No ens ho repensem i tirem avall vers l’estació de la Fouly, a on arribem 5 hores després de la sortida.

La baixada ben traçada tot i fer-la sols. Aquesta gran baixada de uns 2000 metres de desnivell per alta temperatura i presenciant allaus arreu. Hagués estat més aconsellable a primeres hores del matí. No ens ha estat possible dormint a la civilització. La literatura proposa dormir a Triènt, o a Dorees (refugi lliure!!) o a Orny. Cliff proposa el Col de Saleina per accedir-hi. És millor per la Grande Lui.

Dinem bé a la Fouly i a mitja tarda remuntem un parell de km vers Ferret, a l’Hotel Col de la Fenètre, que vaig trobar com a POI al City-Navigator del Garmin. Resta d’Hotels tancats o colapsats. Aquest era el primer dia de la temporada que obria, i nosaltres els primers clients. Bon Servei i fruïm, el 4-1 de Barça-Arsenal.

Etapa 2:
Sortim per camí ben trassat que ràpid perdem, doncs deu pujar vers la Tête de Ferret o el Grand Golliath, cims recomanables per l’esquí. No he trobat tracks d’aquest itinerari i l’he dibuixat sobre el meu PC mesos abans seguint les ressenyes de Camptocamp.

La pujadeta se les treu. Molt penjada i aprofitem allaus d’ahir ben reglaçades per remuntar-les amb grampons camí dels Llacs de la Fenètre. Tot això sense trobar ni veure ni una trassa. I com el primer dia el nostre grup en solitari.

En arribar als llacs trobem una munió d’esquiadors, imagino hostatjats a l’Hospice del Grand Saint Bernard, que baixen de les Fenètres.
Nosaltres hem triat la Fenètre d’en Haut, tot i que en Cliff proposa la de Ferret. El nostre camí escurça itinerari.

Des de la Fenètre d’en Haut, que pugem obrint trassa, remuntem un cimet de 2770 metres, la Tête de Fonteinte, cim proposat pels guies que s’hostatgen a l’Hospice.

Només resta ara un breu descens per neu primavera fonda pel vessant italià per anar a agafar l’entrada del túnel de la carretera d’estiu. Això va ser tota una sorpresa, doncs no ens ho esperàvem, túnel que protegeix de les allaus.
A mig túnel, ple de neu foquegem per dins, ben curiós, fins la seva sortida, i en pocs minuts arribem a l’Hospice del Grand Saint Bernard 5 hores després de la sortida.

Molt recomanable, acollidor. Lloc emblemàtic, històric, museu, església amb bons retaules, orgue, despertador amb música celestial de J.S.Bach i d’altres. Val la pena visitar. Molt confortable amb bona cuina i calefacció central, dutxes, etc. Tot això a 2450 metres i metres de neu. Segons la tradició hi passà Aníbal amb els elefants, Napoleón, ................

3ª ETAPA: 5 hores
La meteo presagia mal temps. Aprofitem jornada de transició per aproximar al Vélan.

De primer baixem seguint carretera d’estiu camí de Bourg-Saint-Pierre. A mitja baixada, a Bourg-St-Bernard posem pells i remuntem camí del Col de Proz, el primer tram per sota del remuntador de l’esquerra (n’hi han dos). Ens creuem un solitari suís que pujarà el Vélan pel Corredor Aníbal, que reuneix bones condicions. Altres 4 amb guia segueixen el nostre camí. Han deixat el cotxe a B.St.Bernard.

Des del Col flanquegem amb pells i amb suaus llaçades finals remuntem el Col du Montorge. Baixem camí del torrent de Valsorey, desguaç de la gelera homònima, i superada la roca de la cresta morrènica de Vélan comencem a remuntar el refugi Vélan.

Es fa pesat. Interminables voltes Maria en samarreta, suant la gota. Una possibilitat hagués estat remuntar una canal i accedir directes al Petit Vélan per fer baixada directa al refugi. He estudiat aquesta possibilitat, però desconec l’estat actual del Couloir de l’altre vessant. Seria molt arriscat amb l’armari que arrosseguem.

En arribar unes cervesses i Rösti complert ens refarà per la etapa de l’endemà que gran desnivell.

4ª ETAPA: 6 hores i 30’, 2000 metres de desnivell
De bon matí agafem camí del col de la Gouille, equipat amb cadenes. Per baixar l’altre vessant amb piolet i grampons.

En poc més de 3 hores fem cim del Mont Vélan. Bones vistes de les millors dels Alps. Molt aconsellable.

La baixada segons Clifft de les millors de tots els Alps. La canal final de prop de 50º com dues Estasens de llarg, deixen satisfet l’esquiador més exigent. Davallem fins a cota 2300 aproximadament al desguàs de la gelera Valsorey, fem un mos i remuntem els més de 700metres que ens separen de Valsorey.

5ª ETAPA: etapa reina de més de 2200 metres en que fonem dues etapes de la Clàssica.

En poc més de 3 hores arribem a Chanrion remuntant primer el P.du Couloir amb grampons i bastons, i Sonadon arrossegant els esquís amb els bastons, baixant per Mont Duran Glacier.

Hem anul•lat amb més de les 24 hores reglamentàries l’estada al Chanrion per fer possible la travessa. El guarda emprenyat no ens vol donar de menjar, i tirem endavant amb dos power-gels. Pobre de mi.

Tot i que per fondre etapes sigui més rentable fer-ho per Otemma tirem per Brenay, menys monòton i que permet assolir el cim de la Pigne d’Arolla. Poc abans de la una arribem a la cascada de Sèracs de Brenay que hem de remuntar a corre-cuita doncs fa calor i raja aigua d’arreu. Un cop a dalt anem amb tranquil•litat fins arribar el coll començant a patir els efectes d’una pàjara d’impressió. Penso en el Rösti que em cruspiria ara mateix i maleeixo el guarda de Chanrion.

Fem el cim i davallem a Vignettes arribant en poc menys de 9 hores de sortir de Valsorey.

Vignettes s’ha de dir, el millor refugi, dels del CAS es clar, molt millor però els hotelets o l’Hospice. Cuina abundant, esmorzar a base de crepes, etc.

Els meus peus pateixen, i els turmells se m’han inflat, amb edema i fòvea. Sort que només queda un dia de tràmit.

6ª ETAPA: En 6 hores si fa no fa fem la etapa, al meu parer més “light”. En aquesta versió es clar.

Dic això doncs les remuntades són suaus, tot i el kilometratge (més de 35 kms, i 16 de baixada final).

Remuntem l’Eveque, Mont Brullé i finalment el cim mateix de la Tête Valpelline. Veig corredors encordats entrenant la Patrouille des Glaciers, que vaig còrrer anys enrere de blau barrufet, i m’entra nostàlgia. Com passa el temps, i en David que du encara el mateix mono a sobre. La Tête Blanche però és el cim primer de la cursa oposat al coll homònim de Valpelline.

Del cim ja només queda la baixada apoteòsica. Baixem per les pistes de Furi i arribem calçats a Zermatt mateix.

Han estat 6 magnífics dies per neu i geleres. Ara només resta hores de tren i cotxe per arribar a casa, 7 dies després de sortir. Ara porto les cames embenades, en un parell de dies espero tornar-me a calçar els esquís.
Ha valgut la pena.

25/03/2015 Afegim links amb els tracks de les etapes

1ª Etapa

2ª Etapa

Ascenso a la Fonteinte durante 2ª etapa

3ª Etapa

4ª Etapa: Mont Vélan

Acceso Valsorey

5ª Etapa: 1ª parte hasta Chamrion

2ª parte hasta Vignettes

La etapa puede divirse en dos días, nosotros por previsiones de meteo y trabajo las fundimos, cima incluida, pero sale larga con mochila bien equipada.

6ª Etapa


Gil d’Asprer