"Entre sabanas y algodon estoy soñando, pero me despierto dentro de un saco de dormir...". La nit s´ha fet curta, es el 2n dia i m´animo a repetir el llarg inici fins la vall, deixo les traces d´ahir i m´enfilo a la coma Palomera, la vall als peus del Filia, al menys avui no es formen els pans d´ahir, no vec cap traça recent, alguna s´intueix de baixada per la vall, esborrada pel pas dels dies, confio en la meva intuïció i vaig avançant. Ja a l´entrar en aquesta vall vec dos possibles punts d´accés a la cresta, un llarg coll al costat mateix del cim i un altre mes petit i allunyat que el separa del primer per una cota alta ben marcada.

Estic entre els dos colls i primer trec el nas al mes allunyat i veig traces, m´atanso després al que esta mes aprop del cim i opto per aquest. Al no veure cap traça recent, em paro a observar el lloc per on començar, ja que aquest es molt llarg, em decideixo per la part que hi ha a la dreta d´una petita cota amb roques, al mig del llarg coll. De mica en mica es va empinant i sense pujar mes amunt em desvio cap a la cota, observo que si hagués pujat per l'altre costat de la petita cota, m´hagués tocat fer alguns passos delicats i aeris. Ara queda la cresta somital i vaig pujant lentament, cap traça visible, ja aprop del cim desapareix la neu continua i es un laberint de passos entre pedres, al veure aixo, trec el nas a la cara nord-oest i voila! aquí continua la neu per una canaleta directa al cim.

Pic de Filia o Pallassos 2789 m, avui tot i sent dissabte i amb una meteo perfecta, no veig a ningú, estic solet aquí i allà!, em trec els mals pensaments del cap, aquesta consciencia que em fa dir que el que faig esta mal fet, anar sol a la muntanya es d´inconscients -pensa el meu cervell-, però per sort meva és ben fàcil treure-me´ls del damunt, son com ombres que giren contínuament al meu voltant, però sempre acabo confiant en la meva experiència d´anar sol a la muntanya, em poso a riure un moment i penso en el crok! d´ahir al Llena, mai et pots considerar un rei dalt del cim, l´únic Rei es el Cim i quan sens algun avis del Rei, com un crok!, et fa pensar que simplement ets un súbdit d´ell a les seves mans...

Dono toms, molt toms, una hora aquí dalt es molt temps, torno a donar toms i mes toms, intentant absorbir l´entorn que m´ofereix aquest Rei, el Sr. Filia, torno a riure i penso que lo de Pallassos es deu refererir als humans que hi pujent. Ja toca baixar, em despedeixo d´aquest Rei, miro les traces d´ahir a l´altre Rei, el Sr. Llena i demano un descens com el d´ahir. Zis-Zas per la canaleta i sense adonar-me´n em trobo desorientat per moments, estic baixant massa pel vessant nord-oest i quan trobo a vista el coll a l´aresta, em paro a pensar en lo fàcil que es equivocar-se. Rectifico a temps i torno al coll, on per un punt mes amunt que la cota inicio un descens d´allo mes bonic, obrint traça nova, una corba i una altra em fan disfrutar d´un descens per aquesta gran i ampla pala sota el coll, la neu idem de la d´ahir, deliciosa, ñam! ñam!, mes corbes interminables i sense voler que acabin mai, torno al lloc on s´ajunten les dos traces, les d´ahir i les d´avui, un retorn sempre al mateix lloc... a casa!, al descans del rei en minúscules, pensant que en veritat es un SUBDIT EN MAJUSCULES!!!.