Fem un puja-baixa ràpid cap a Benasque. Arrenquem dissabte a les 7.15 per la Vall de Remuñe. El dia sembla que serà radiant. Ja des de ben avall hi ha neu però no sembla continua i carreguem esquís uns 20 minuts aprox. seguint el camí d’estiu (si es puja per l’obaga possiblement es puguin calçar abans). La neu a aquesta hora del matí està dura al punt perquè el cantos mosseguin bé. Hi ha allaus de fusió a totes les orientacions, ha plogut amunt. Cap a la cota 2600, hi ha uns pocs cm de neu recent del dia anterior que amb el sol s’estoven ràpid. A les 10 ens plantem al portal de Remuñe i ens estudiem el panorama. La cara oriental del Perdiguero està justeta de neu, així que treiem pells, ens regalem un descens sobre pols-dura fins al i ens enfilem cap al collado superior de Lliterola per pujar al Perdiguero per la cresta N que vé de la punta de Lliterola. El sol pica que sembla que ens hagi d’esquerdar el cap.

Un cop al collado, pugem a la punta dreta per observar l’estat de la cresta. Decidim enfilar-nos a la cresta per la via directa, a través d’una petita canal d’uns 25 m però amb no menys de 50 graus per començar a agafar ambient. Un cop enfilats a dalt anem resseguint l’aresta sempre amb grampons per la vessant francesa amb vistes espectaculars al lac du Portillon. Aquí dalt hi ha neu pols encrostada, que fa més difícil l’ascens. Ens dóna quasi una hora i mitja de guerra fins que arribem a dalt a les 13:15 quan comencen a arribar alguns núvols als sostres del Pirineu.

Flanquegem per la sud fins al Hito Este i allà baixem la pala Est esquivant les pedres fins al llac. D’allà descens magnífic per la vall de Lliterola on ens trobem per primera vegada en tot el dia dos grups de persones. Per la vall de Llitoral es baixa fins més avall de la cabaña, a uns 20 minuts de la carretera apurant una mica.

Edu i Joel