bonica, dura, llarga i tècnica circular enllaçant aquests dos gegants per la seva capçalera

sortim del refu de pescadors, pujem al tempestats, baixem en tendència a l'esquerra per trobar una canal (S4) que enllaça amb la capçalera de la vall de ballivierna (per on passa el GR11). Allà posem pells i enfilem a la vall que des de Llauset també puja al Ballibierna per la vessant E. Un cop al cim 3 opcions:
1) la més lògica i bonica passar el pas de cavall i baixar pel barranc de culebres (S3/S4, cordino recomanable segons condicions del pas de cavall) i sempre per la vessant obaga continuar fins poc abans de l'alçada del refu trobar una palanca que creua al riu i ens deixa a 5min del refu
2) la més agosserada: baixar per la canal de la vessant N (45-55º i estreta, la vam escalar la primavera passada) que des del vèrtex occidental de la carena ens porta igualment a la mateixa vessant anterior (S5)
3) la menys difícil però menys interessant, baixar per la vessant E per on hem pujat (S2) per sortir després dels ibons de Ballibierna.. al final de la vall si no hi ha neu a la solana es pot flanquejar a l'esquerra fins a enllaçar amb l'obaga que manté neu fins al refu

En tots els casos són 2000m de desnivell acumulat, i a tenir en compte que les opcions 1 i 2, les parts més tècniques estan al final de la sortida.

La neu a la vall amb aquesta setmana de calors ha remuntat bastant. 45' de porteig a la vall de Llosars. Tot molt estable, bon regel nocturn però superficial (evitar sortides a peu fins que vingui el fred, la crosta no agunta sense esquís). I fora d'horaris sopa total.

Precissament ens sortim d'horaris a banda que es tapa i els núvols acaben de degradar la neu a totes les orinetacions, i fem l'opció 3.

edu i guillem