Dissabte arrenquem de la carretera de la vall d’Estaragne amb esquís a l’esquena. Al cap de 10 minuts ja ens els calcem amb neu bastant dura. El flanqueig per passar a costat de la cascada tothom el fa amb ganivetes. Nosaltres, sense, calcem grampons i pugem directament pel costat d’un dels molts allaus de fusió de la vall. Més amunt ja, amb la neu més tova, la pujada fins a l’Estaragne no té més dificultat. Un cop allà, i veient la pala somital del Campbiel, no dubtem en baixar fins al coll i remuntar-la amb esquís quasi fins a dalt del cim. Aquest últim tram amb quasi 40 graus és més delicat. Gran mirador el Campbiel (Munia, Gavarnie, Vignemale...)
A la baixada del Campbiel trobem neu entre dura al punt i transformada. De l’Estarangne la neu a les 13h ja la trobem podrida a tota la baixada.

Edu i Joel