Pujant cap a l'estació ja es veu que a diferència de la Cerdanya, les muntanyes encara tenen un bon tou de neu. El tema aquests dies és més la neu súper dura que no pas la manca de neu, com a mínim a Arcalís.

L'excursió comença al parking de la cota 1.940, pujant per la vermella de la Canaleta (crec que es diu així) fins a la Coma, un cop aquí i veient la neu de les muntanyes tiro cap a Creussans, reseguint la pista que puja fins a 2.600m. En general tota la pujada es fa amb neu molt dura i a Creussans força gelada, sort de les ganivetes! Pensant que la baixada serà matadora amb neu gelada pujo lentament perquè se'm faci migdia i la neu comenci a estovar (la temperatura no és gens freda i el sol escalfa). Mentre pujo veig a dues persones baixant per una canal a on, a la distància, aixequen força neu en cada gir. Veient la progressió d'aquests dos començo a plantejar-me si baixar cap allà... i és que l'ànima freerider pot amb qualsevol :)

Dit i fet, pujo fins al final de la cadira i d'aquí reseguint la carena, a estones amb esquís, a estones caminant, arribo a un fals cim, més o menys a 2.700m. Des d'aquí s'observa França un pelet justa de neu, sobretot en les vessants de la Pica, Baborte...

I d'aquí... cap abaix per una pala molt àmplia amb una capeta de neu pols molt disfrutona. Tirant cap a la dreta s'arriba a l'inici del tub amb una entrada un pèl gelada però un cop a dins del tub.... ohhhhhh!!!! neu pols compactada molt fàcil de baixar... en un plis-plas de nou a la pista vermella de Creussans per encetar un descens sense pena ni glòria fins a la Coma a on tiro cap els itineraris fora-pista que porten cap a la "O" d'Ordino amb neu molt dura però "relativament agradable" d'esquiar. Baixada final per la vermella de la Canaleta.

Conclusió... les fotos parlen per si mateixes