Sortida des de la Pleta del Prat i ascens per l'Estany Mascarida. Neu contínua fins al cim. Iniciem el recorregut per les pistes de l'estació d'esquí on un pister ens informa que ha ventat molt durant aquests dies i que anem amb compte que hi ha moltes plaques (quina bona gent!! tant els de pistes com els dels refugi que ja ens havien aclarit alguna cosa mentre preníem el cafè amb llet -sempre, sempre tan amables, així dóna gust anar als llocs-). Efectivament anem superant algunes petites plaques (als vessants solells semblen molt més petites i assentades que a les obagues), d'altres trams més encrostats, d'altres de neu polsventada i al llom final neu dura on les ganivetes ajuden força. A les 12 ja baixem i la neu comença a transformar de tal manera que les crostres ja no hi són i la neu dura ja no és tan dura; tot i que la neu és força canviant és de molt bon esquiar. A la part baixa (cota 2000) a quarts d'una ja comença a estar una mica pesada.
El Ventolau té els 100 mts inicials molt justos (si més no per baixar) i els 50/100 mts finals també estan pelats.
El Campirme té la pala d'accés al llom amb moltes pedres a la vista a la part alta, i el llom es veu justet, tot i que sembla que es pugui trampejar per alguna de llengua de neu contínua fins al cim.