Sortim des de la carretera de Vallter per la pista de la Vall del Carboner, amb els equis als peus. Seguim la pujada pel bosc de la Baga del Carboner, amb neu abundant, però sense base.
Al coll de la Balmeta hi ha grans clapes d'herba i veiem cim ben pelat, així com la carena que hi porta.
No obstant decidim seguir amunt, ja que des d'aquí sembla que fins al coll de Pal es podrà anar passant mes o menys be.
Ben aviat veiem que no es així i ens hem de decantar cap a l'esquerra per passar per dins del bosc, ja que a la carena no hi ha neu.
Am penes i treballs arribem al coll de la Balmeta de Dalt i aquí ja es fa evident que hi ha mes herba que neu i decidim deixar-ho correr.
Tornem enrera cercant les clapes de neu per baixar i ho fem amb neus variades i cap de gaire bona, fins a arribar de nou a la pista que seguim fins al cotxe. Als trams final ha fos molt i passem pels pels. En un parell de dies no quedara res de res.