Ens posem en marxa a 3d6. Seguim el que sembla el GR11 seguin un camí molt ben fresat fins que arribem a una casa en runes...la traces sembla que desapareixen. Seguim amunt a les fosques i desapareixen definitivament les traces (ens hem ben perdut) i ens enfilem per algun marge ben dret clavant fins i tot les dents per no baixar avall. En quins percals que ens fotem de bon matí....al cap de uns 10 minuts pujant sense un camí clar, tornem a trobar el camí que porta cap als Ibons de Brazato seguin ara si la traça. Passem pel mig del bosc i poc a poc el camí es va aplanant. Seguim el camí com si anéssim als Brazatos però no hem d'anar cap allà i el mapa a escala 40.000 que tenim és massa poc precís aixi que quan ens en adonem veiem que hem fet una bona volta.

Flanquegem per sobre els ibons amb neu gelada - crosta fins que ens plantem a sota la base del pic. Seguim les voltes maria fins arribar al coll i apareix la pala nord del Bacías amb neu pols i ben trillada. Just a davant, el Vignemale fa acte de presència i ens acompanya fins al cim. Tot i ser un 2700, el pic té unes vistes espectaculars. Veiem perfectament la ruta del Garmo i al fons també veiem la piràmide del Tebarray que hem fet els dies abans. Hem tardat unes 4h a arribar a dalt...de nou un 25% més del que diu el llibre....és clar que avui hem fet una bona volta.

Quan som al coll, veiem que les traces de baixada segueixen un altre camí...el que és el camí original del GR11, així que les seguim, i ens acaba sortint una bona circular, però amb neu de pena, entre gelada i crosta. Seguim baixant i anem a buscar la ruta de pujada per encarar les pales a nord. De cop, veig que l'edu no ve....el crido i em diu k ha trencat un esquí així que li toca acabar de baixar a peu. Fins a on descalcem, la neu és crosta crosta...i quan som quasi a baix veiem a on ens hem equivocat en el camí de pujada, uns girs abans d'arribar a la casa en runes, el camí gira a l'esquerre fins el para allaus... ja ho sabrem pel pròxim dia.

Edu i Joel