Primer dia:
Vol Barcelona-Sofía i trasllat a Borovets en furgoneta de lloguer.
Segon dia:
Entrada al Parc Nacional de Rila. Ascens al Malyovitsa des de l’estació amb el mateix nom, petita(dos remuntadors) i en desús. Passat el refugi, boira a partir de la cota 2300 augmentant a mesura que anem pujant. Al coll que comunica amb la Vall del Monestir de Rila deixem els esquís i amb ratxes fortes de vent i amb visibilitat d’uns deu metres assolim el cim. De baixada, malgrat les temperatures altes, la neu està prou bé, vora el refugi una mica podrida. Al refugi fem un descans i la meitat del grup com que no n’ha tingut prou posa pells i estira les cames fins al Kamilata, cim proper als 2600 metres. La pista de baixada al cotxe resulta ràpida i molt divertida.
Tercer dia:
Ascens al Musala, sostre dels Balcans. El millor dia de tots, cel mig ennuvolat i tapat fins a migdia. Davant la incertesa de no poguer remuntar la llarga i suau vall per falta de neu, decidim agafar els telecadires de l’estació de Borovets fins a la cota 2350 aproximadament. Descens enmig de pistes tancades i bosc fins a 2000 metres. Posem pells i amunt. A partir d’aquí deixem enrera l’estació i comencem la progressió per la vall fins al primer refugi, al costat de’un llac. L’espectacle és realment fantasmagòric, petites construccions al voltant destrossades, abandonades i plenes de deixalles. Continuem l’ascens per una successió de pales i balcons acompanyats en tot moment per estàques metàl•liques i pals d’electricitat en desús fins al següent refugi, cota 2700. Un pel més amunt carreguem els esquís i comencem l’aresta final que ens portarà al cim, pals i més pals metàl•lics units amb cable d’acer desllueixen l’itinerari. Al cim, hi ha un refugi i un observatori. Fem un petit descans i fins i tot s’obren algunes clarianes. S’analitza la pala sota una gran cornisa per on baixar per possible placa de vent. Els més valents s’hi llencen i dos decidim desfer el camí a peu. Descens amb abundant neu però cada cop més pesada i transformada a mida que anem perdent alçada. Un cop a les pistes un treballador ens diu que es pot arribar fins a la cota baixa amb esquís, tot plegat, justet de neu però arribem fins a baix.
Quart dia:
Ascens al Vihren. Desplaçament en furgoneta fins al Parc Nacional de les muntanyes de Pirin. Des de Bansko enfilem la carretera pel costat de l’estació fins un pàrquing situat a la cota 1600 aproximadament. Inici molt suau durant sis quilòmetres, a partir d’aquí comença la boira que anirà en augment a mida que anem pujant i que ens acompanyarà per una successió de petites balconades a través d’un inacabable llom carener. Als darrers 300 metres de la pala somital comença a nevar i a bufar vent. Baixada desfent el camí de pujada per l’ample llom carener amb una qualitat de neu penosa, humida, pesada, crosta... Un cop al refugi fins al creuament de l’estació practicant el pas del patinador i el rem. Finalment i ja a l’estació, prenem pista avall fins a la cota 950 i canviant la modalitat a esquí aquàtic.
Cinquè dia:
Trasllat a Sofía, una mica de turisme pel centre de la ciutat i vol de tornada Sofía-Barcelona.