Igual com en Joel, hem anat al Canigó, hem deixat el cotxe al Coll de Jou i pel GR hem anat direcció al refugi amb els esquís a l’esquena, més o menys un quart d’hora abans d’arribar-hi ens els hem posat als peus. Sopar, dormir i al matí a punta de clar ja començàvem a caminar, un quartet d’hora més amb els esquís a l’esquena i desprès de la petita palanca que hi ha per creuar un rierol ja ens els calcem fins sota la xemeneia, tot i que pel mig del bosc hi ha algun petit tram que no hi ha neu, nosaltres seguint unes traces que hi havia, no hem canviat de vessant de muntanya i no hem passat pel refugi Aragó, com que no ha sortit el sol en tota la pujada la neu estava molt dureta i no ens hem atrevit a provar de baixar la xemeneia, per baixar lliscant de costat no valia la pena de pujar els esquís.
La baixada genial amb neu dura i tot ben llis, fins a l’alçada del refugi Aragó que la neu ja havia transformat i era més encrostissada. De baixada els esquís ens els hem tret una mica més amunt que a l’hora de pujar, arribada a Marialles, recollir sac i el demès i avall.
Del refu en avall amb esquis i ens els trèiem al mateix lloc que ens els havíem posat el dia abans desfem tot el GR amb espardenyes, (molt bona decisió de portar-les).
Una mica de matada de ruta pel porteig d’esquís a l’esquena, però molt satisfets d’haver fet el aquest cim amb esquís.