Ara que hi ha una mica de neu a la Vall Fosca, tornem a les muntanyes de casa després de tot l'hivern havent d'anar a l'Aran o Benasc. Les dues últimes setmanes des de Capdella, per Riqüerna, i ahir des de la presa de Sallente. La neu, com a finals d'abril-principis de maig d'un any normal.
Com sempre, sortim tard i arribem a la presa a quarts de deu. Carreguem esquís fins la primera font, on hi ha les estaques "para-allaus" on qualsevol dia quedarem empalats si baixem una mica forts i patinem (un geni el qui ho va projectar ... en fi). Amaguem els quets entre uns matolls i anem puiant cap a Pigolo, travessem la via i accedim als planells de la coma d'Espós. La neu ben tova, així no cal patir de caure o perdre temps fent invents amb ganivetes, grampons i similars. Arribem al coll del Montorroio, treiem pells i baixem cap als estanys de Mainera. Tornem a posar pells una mica abans del 1r estany i ens dirigim cap a la cresta del Mainera, entre el pic central i l'est. Arribem a una mica de coll poc marcat, deixem els esquisos i fem aquest últim pic (punta est del mainera) entre rocs i neu estovada. Bona visió de la cresta de l'avió. Tornem fins el collet on tenim els esquís i, per variar, ens separem. El Jordi se'n torna al clot de mainera a jeure i escoltar música, i jo baixo cap a l'estany tapat de mainera, i després per la seva sortida d'aigües cap a l'estany gran de mainera. Poso pells, el travesso i puio a les Picardes, per sort fins el cim amb esquís als peus (cal vigilar una mica el tram final de carena, un pèl estreta). Trec pells i baixo com puc, derrapant entre blocs fins el coll del Muntanyó, torno a treure els esquís i faig a peu el Muntanyó. Torno al coll, deixo per un altre dia el Donató i calço esquís i baixo directament cap a l'estany gran de mainera. Neu ja bastant estovada, pel sol o resol a estones i el fogony, faig rodolar bastants cargols. Flanqueig en lleuger descens fins l'entrada d'aigües, una mica de remada i arribo a l'estany xic de mainera, on retrobo el Jordi que ara es dirigeix a les Picardes. Torno a posar pells i fent una llarga diagonal ascendent puio a la carena del Montorroio "per darrere" com diem nosaltres, i la segueixo fins el mateix cim. Per sort no cal treure els esquís en cap punt. però per ben poc. Descens ràpid per Pigolo, amb neu al principi prou bé, després ja bastant estovada. Arribo a les estaques pel tub i em poso els quets, quin descans! Al cap d'una estona arriba el Jordi, i baixem cap al cotxe, on arribem a quarts de vuit. En conclusió, un dia ben aprofitat, però sense interès fotogràfic pel resol i núvols alts, i una mica farts del vent persistent, sort que era calent. Encara tornarem per aquest sector, però aviat haurem de tornar a Aran-Benasc, la fussió molt evident a la part baixa de Pigolo entre el matí i la tarda.
Ho sento, quin rotllo que m'ha sortit ...!
Jordi de Tremp i Jordi de Salàs (autor)