enfilem el mateix dissabte a primera hora des de l'aparcament de baix (diria que sentim passar el taxi dels d'amitges) i amb una horeta ja sóm al refu on passat el pontet i una mica més per assegurar ens calcem esquís. Un cop a la canal, el ressalt rocós està del tot descobert, i baixa aigua a dojo per sota els trams de gel.. no portem prou material per fer l'escalada (un paupèrrim cordino de 30m i quatre ferros). Després d'intentar-ho per una banda i per l'altra, i mil invents precaris renunciem. Ens juguem massa el tipus a una mala caiguda. Què dolents que som. Vaja, que cal material per un llarg de 40-60m.

menys mal que junt amb l'obstinació hi ha la capacitat de renúncia :)

neu.. pos eso, tanta fusió fins a la base i la calor d'aquests dies la converteix en un sucre pastós que sense esquís t'enfosa ja de bon matí fins al genoll, però sobre els esquís aguanta prou bé. No hagués estat una gran esquiada xo s'hagués baixat. Estable per tot, i jo diria que el que havia de caure (purgues etc.. ) ja ha caigut. No es veien purgues d'allaus que fastidiéssin la baixada, només una mica a la sortida

una cordada a peu la van fer, i baixar..
i uns que ens trobem van al subeniux i ens diue que neu a la pista que voreja el llac fins al cim

però vaja, quina pena tot plegat! si mireu les estacions automàtiques franceses es veu com s'ha perdut més d'1 metre! des de finals de març...

edu i pep