Pujo de bon matí cap a Vallter. Em miro la pista Xalet i veig que, a part d'un tram curt, la resta es esquiable. Així doncs començo amb esquís del parking de baix. Pujant, cal descalçar els esquís en aquest curt tram i més amunt en alguns trossos a on d'aquí res tampoc hi haurà neu. Càp al coll de la Marrana molta neu, però un cop a dalt, pujant cap al cim, ja més repartida amb pales. La intenció, a dalt del cim, era baixar per la cara nord i remuntar, però se'm llença una boira espessa a sobre i decideixo, tot i esperar, baixar cap al pluviòmetre de la vall del Freser. La neu, a la baixada, dureta, i el pitjor, plena de reguerols, petjades i antigues traces, que fan l'esquiada força carregosa i cansada. Arribo al pluviòmetre enllaçant pales fins al mateix riu Freser, més avall, tot herba! Remunto el coll de la Marrana i cap al cotxe per neu, tot ser cap a les 12, força dura. Suposo que la cosa, si no fa més calor, aguantarà almenys una setmana més.