Amb en Joan ens escapem als Alps tres dies. Amb el fred que fa ens decidim per un massís baix, anirem al Beaufort, a fer el tour de la Pierra Menta. Plantejem una travessa de tres dies que finalment es convertirà en dos pel mal temps. Un massís preciós i força desconegut a l'ombra dels veïns de la Vanoise i del Mont Blanc. S'hi ha d'anar, La Pierra Menta sempre et vigila...
El dissabte sortim de Granier a 1350 metres d'alçada, molta i molta neu que ens contrasta amb la mancança que n'hi ha al Pirineu. El primer cim del dia un clàssic de la zona, la Pointe Combe Benite de 2575 metres. Descens per un dels couloirs del vessant Nord i remuntem al Crêt du Rey per una coma fins l'aresta Nord amb pendents fins uns 45 graus i molt d'ambient. Descens fins el refugi de La Coire per la carena ventada que ens evita la crosta de la coma. El refugi és molt petit, acollidor i sempre està ple.
El diumenge es lleva un dia rúfol, cada cop hi ha més boira. Seguint traces arribem al Col du Coin, no veiem res de res, s'aclareix una mica i decidim fitxar al Mont Coin, sense veure res és clar. Retorn al refugi de la Coire. Demà tocarà fer dues etapes.
El dilluns es lleva tant esplèndit com gèlid i amb 10 centímetres de neu nova. Pugem de nou el Col de Coin i baixem pel vessant Nord fins el fons de la vall al llogaret anomenat Conchete. La pujada al Col du Bresson és més que gèlida però molt plàcida. Localitzem el refugi du Presset i ens decidim acostar-nos-hi per pujar al Col du Grand Fond per admirar el Mont Blanc. Se'ns dubte la millor imatge que mai n'he vist. Baixem al refugi de la Balme i d'aquí la darrera remuntada al Col du Mont Rosset i al cim. Per sort ara amb la traça oberta. El descens per les pastures fins a Pre Pinet i d'aquí per retornar al cotxe pels boscos comunals i la pista de fons. Un llarg recorregut que ens ha ben recompensat.