Arribem a l’estació de Formigueres sorpresos per la quantitat de neu que i trobem desprès d’haver vist el desolador panorama de la Cerdanya. Per entre boscos colgats de neu pols i per el costat de les pistes remuntem cap a la Serra de Mauri en general ventada i gelada. Traiem pells per baixar entre bosc cap a l’estany de Camporells. Per suaus lloms arribem a la ultima pujada que ens porta al cim. El descens el farem cap a la vall de Galba que la veiem força nevada . Fora pells i a provar sort, la pala del cim esta perfecta, la neu molt compactada i bona, agafem la vall per més a l’esquerra per trobar la neu més tocada per el sol, a mesura que baixem les pendents ens van pronunciant i la neu és mes pols, no entrarem en cap moment dins el torrent , sempre per sobre buscant les pales mes dretes, la veritat no ens pensàvem trobar aquest pastis. Una baixada de les que no sacaven fins la Jaça de la Llosa, uns mil metres de desnivell en bona neu. Ara toca anar remant fins la Jaceta, mes endavant trobem un creuament de pistes d’esquí nòrdic,tindrem que posar pells de nou i travessarem el riu a uns pocs metres desprès de una font, uns arbres marcats de blanc amb ratlla negre ens indiquen la pujada, normalment i trobem traces. Tindrem que anar guanyant desnivell fins trobar una pista que ens portarà de nou a l’estació, com no volem acabar la ruta en pujada, anirem pujant per el bosc en forta pujada i obrin una bona traça sobre neu pols fins de nou a dalt de l’estació a on ens espera la ultima baixada