Seguint les traces d’en Pere Gelis i companyia cap a Benasque falta gent. La intenció principal era pujar per la vall de Remuñe i baixar per Literola, el cim a pujar ja el decidiríem depenent del temps, i la innivació.
Sortim caminant des del trencat que mena cap a l’Hospital, primer amb els esquis als peus i desprès algun tros a peu fins a trobar l’entrada a la vall escollida, allà ja amb els esquis posats excepte un cop que varem creuar el riu. De neu n’hi ha però no n’hi sobra gens, enfilem tot pel fons de la vall, fins a l’Ibo de Malpás, que el deixem a la dreta i enfilem cap a l’aresta de Remuñe, amb els esquís als peus arribem al cim de la Tossa de Remuñe, fa un dia esplèndid, llàstima del vent gèlid que fa que no s’hi estigui gens bé per aquestes carenes, observem un moment el muntanyam que ens envolta, Crabioules amb la seva espectacular cara sud, el Perdiguero força peladot, més al fons i veient-los pel forat del coll inf. De Literola es veuen ben nevats el Gourdon i l’Espijoles. Pel costat de la Maladeta des d’aquí fa força pena, tota la cara sud de les Maladetes plena de pedres (des de lluny).
Reculem per l’aresta de Remuñe passant per sota de la Forca del mateix nom i ja pel costat del ibó de Literola ens fiquem al torrent i l’anem baixant, amb neus molt canviants però totes de bon esquiar, més o menys a la cota 2000, 2100 la neu ja escasseja una miqueta i l’hem d’anar cercant, més avall varem haver de treure i posar esquis un parell de cops, i al final varem caminar uns tres quarts d’hora.
Tot i així i les condicions de finals de maig, va valer la pena.