Per els que vivim a les envistes del Pirineu d'Ull de Ter la visió d'aquest matí era massa temptadora per a ignorar-la.
Des de la Vall d'en Bas el tros de serralada que ens fa de fons pel nord, era un inmens pastís blanc, des del Tres Vents fins al Taga, de fet des del Comanegra, tot era blanc, intensament blanc.
I mira, a les 10 amb un cop de cotxe, amb en Joan Hugas em anat fins a l'aparcament del Xalet, l'aparcament de les cadires estaba inutlitzat perquè encara no havíen acabat de treure la neu.
Pells i el gust d'avançar per una neu nova, verge, dolça, que és deixava trepitjar.
Quin plaer obrir traça amb una neu així.
Teníem poc temps i hem anat fins al nostre Bastiments. Durant tot el camí no em parat de repetir, com una oración d'agraïment, com estaba de bonic i alpí el nostre estimat Pirineu oriental i com pintaba la neu de cara a la baixada!
La baixada... millor veieu les fotos, no us ho sabría explicar prou bé, impressionant!