Tot funcionant amb horari antic trobem la carretera de la vall de Ransol neta fins al que sembla les instal·lacions de recollida d'aigua potable. Tot està molt i molt nevat. Es veuen ja bastants allaus de descàrrega. Esquís al peus i seguim la carretera amb un bon gruis de neu. Arribem als Coms de Jan després de la inevitable "engorilada" pel bosc de pujada (això passa per no seguir el camí d'estiu i voler fer drecera). Com que la neu sembla que encara no està prou ben assentada, decidim pujar pels contraforts rocosos i graons del vessant sudest del cim. És un recorregut força entretingut, ja que cal anar buscant el millor lloc per superar les diverses barres rocoses que barren el pas. A 2650 decidim tirar avall a causa dels "boums" d'assentament de la neu i de que la darrera pala ja era de dimensions considerables i amb pendent suficient com per a que se'n anés tot avall. A la pujada, la neu era bàsicament crosta amb zones de gran acumulació de neu pols. A la baixada, a causa de la solana que queia, es va convertir en una neu fonda, humida i pesant dura d'esquiar. A la part més baixa, al no haver-hi neu antiga a sota vàrem patir algunes ratllades als esquís.

Margarida i Miquel