La primera idea és esquiar la canal d'un cim sense nom que hi ha entre el Campirme i la Coma del Forn. És molt evident quan es puja a aquest últim. L'aproximació no té secrets, la ruta normal de la Coma del Forn per desviar-se i enfilar la canal pel seu eix.

Són 30-35º amb un inici de 40-45º estret d'uns 10m que aquest cop no esquiem ja que trobem un paquet que no ha caigut. A la resta, la purga al llita de la canal ens ho posa fàcil.

D'aquí baixem esquiant fins l'estany del Diable des d'on podem pujar al Campirme i baixar després per les canals que menen directament a la base de la muralla que et torna a la vall de la Pleta (màxim 30º obligat).

La neu la trobem molt estable arreu i fins i tot encara pols (pesada però) en alçada a les obagues. Igual que a la resta de llocs d'aquests dies, capes friables en orientacions nord que, en aquest cas, els de la pista ja van fer caure.

Els gruixos a la vall, doncs per sota del que seria habitual per l'època.